1. Com es defineix Salvador Espriu a si mateix?

Salvador es defineix com un home sense biografia, l’home més avorrit i esopit d’ aquest món.

2. Quins esdeveniments marquen la infància del poeta?

A partir dels nou anys va cambiar la seva personalitat que va quedar marcada a causa d’una enfermetat bastant greu que va deixar-lo al llit quasi bé 3 anys.(el xerampió que li va causar una complicació pleuriptica i tuberculosa) Això, el va endinsar a la introspecció de l’ànima.

.
3. Quines conseqüències van tenir?

Com no podia parlar, llegia, cosa que l’endinsava cada cop més al món literari.

4. Quines eren les seves aficions?

Les seves aficions eren els viatges, l’arqueologia i el món clasic.

5. Quina va ser la professió d’Espriu? Responia a una veritable vocació?

Espriu, va estudiar per esdevenir advocat. No, excercir del que havia estudiat era per ell un veritable suplici i això el va portar a molts anys d’amargura.

6. Què suposà per a ell?

Això va suposar per ell, vint anys de sofriment va excercir en una notaria i això el va fer molt infeliç.

7. Com li agradaria que li diguessin? Per què?

Escriptor. Perque considerava que es un ofici com qualsevol altre,el qual no té complicacions socials.

8. QUè vol dir que “ha tocat totes les tecles de la literatura”?

Suposo que això vol dir que com de petit va llegir tant, coneix molts tipus de literatura diferents.

9. Quines tradicions recorre en el gènere teatral?

Les tradicions grecollatina i hebrea.

10. Quins són els seus temes profunds i recurrents?

Espriu utilitzava quasi sempre el drama i de tant en tant la mort.

11. Quina mort és la que preocupa Espriu?

La de nosaltres mateixos, la mort més espiritual i intelectual.

12. Qui jutjarà la seva poesia?

Segons Espriu ningú pot jutjar la seva poesia ni anomenar-lo poeta perque encara no ho saben, per poder esser reconegut com a poeta es necessita temps i també l’opinió de la gent durant aquest mateix període.

13. Quin gènere conreà després de la Guerra Civil? Per què?

A partir de la guerra civil, Espriu utilitzà la poesia per reivindicar raons polítiques, ja que era més difícil de censurar(no l’entenien) i el seu contingut quedava intacte.

14. Quin indret geogràfic va tenir gran importància en la seva vida? Com
es coneix literàriament?

Arenys de mar, que va ser on Espriu anava a passar els estius. A les seves obres l’anomenava Sinera, que era un tipus de ciutat idealitzada basant-seen Arenys de mar.

15. Quina és la finalitat amb què es van reunir un grup d’intel.lectuals
l’any 1970?

L’any 1970 es va celebrar el primer festival de poesia catalana a Barcelona, lloc on un grup d’intel.lectuals es van reunir per combatre la mediocritat de l’època.

16. Com es defineix Salvador Espriu? Com afecta això a la seva obra?

És un home detallista que es capficava molt. La seva obra era perfecta ja que el patiment li feia  revisar constantment.

17. Què ha comportat per al poeta l’acte d’escriure?

Espriu escrivia tipus impremta per entendre-ho millor i no equivocar-se, feia la lletra en majúscules i escribia de forma molt clara.

18. Quin desig dirigeix Espriu cap a la gent jove?

Ell volia que la seva poesia servís i agradés a la gent jove, per fer-los més humans.

Poema del mal caçador

Aquest poema es situa a l'apartat de visions, del llibre Visions & Cants de Joan Maragall, publicat l'any 1900. Seguint la forma de la poesia tradicional, Maragall construeix el poema en art menor: en hexasíl.labs, i utilitzant tercets rimats en els dos primers versos i un vers lliure en el tercer, tret de la quarteta final que fixa l'ideal tràgic de l'eternitat com a càstig diví.

El mal caçador, reelabora la llegenda popular, d'origen germànic, coneguda també a Catalunya, i que Maragall va cantar amb un poema que li valgué un premi ordinari als Jocs Florals de Barcelona.

La llegenda explica com un caçador, juntament amb altra gent, estava escoltant la missa del corpus i com just en el moment de la consagració, marxa empaitant una llebre tot desatenent la divinitat que enfadada, li jutjà el càstig irreversible de correr eternament darrere de la seva presa sense poder atrapar-la mai.

A la primera estrofa, ens descriu el moment de Corpus, una missa matinal estiuenca que es fa amb les portes obertes, símbol que ens reflecteix una missa oberta a tothom qui la vulgui escoltar. El caçador hi està present amb un genoll a la terra, que representa que encara que està en un acte espiritual, ell és caçador i com a tal segueix estant aferrat a la terra.

Llavors <<li bota allà al bell peu la llebre endiastrada, que fuig botant i el caçador darrera>>, la llebre és el simbol del mal que l'incita a cometre un pecat i que ell com és caçador està vinculat al materialisme i no ho desaprofita.

<<«Corres i correràs.Mai més t'aturaràs.» Aquesta és la sentencia. >>Amb influència ibseniana, la divinitat imparteix el seu càstig contra el caçador, sentenciat a correr perseguint la seva presa eternament sense poder atrapar-la, i a la que ell respon: <<Doncs, corro i correré. Mai més m'aturaré. Alegre és la sentència.>> On hi trobem una voluntat clarament vitalista en veure que la condemna és entomada amb alegria per part del caçador.

<<S'allunyen amb el vent, passen dies i nits, ha tornat el corpus christi, la missa matinal la diuen allà dalt, en un vent de visió passa el mal caçador, se gira i veu l'altar, al seu peu el capellà i en alt veu l'hòstia candida.>> El temps passa i retorna la festivitat del Corpus quan ell va ser sentenciat i gran importancia de la mirada, ja que,veu el moment en el que va ser irreverent i la fixa per primer cop en l'hòstia.

Va passant el temps i cada any els capellans es fan una mica més vells per tant, el fet d'aixecar més els braços, vol dir que estan més aprop de Dèu, osigui, de la mort.

Amb el pas del temps i les estacions, l'Hostia va pujant i a la vegada el temple sagrat es va degradant.

Aquí ens remarca la relació entre la pujada de l'hòstia i la degradació del temple, fins que cau i hi floreixen les runes. L'hòstia puja infinitament cap al cel y el caçador segueix mirant-la, remarquem l'importancia de la mirada perquè ja no mira la llebre sino l'hòstia.

La caiguda del temple, simbolitza que amb el pas del temps l'esglesia s'ha d'obrir a nous pensaments i ser més accessible per als seus fidels. Com fica al vers 69: <<floreix el temple en runes>>, pertant veiem que l'esglesia s'ha unit a la natura com si fossin una sola cosa i donant a entendre que la senzillesa de la natura s'ha unit a la rigidesa de l'esglèsia, per fer aquesta més accessible a la majoria dels seus seguidors.

Per una altra banda, el fet que l'hòstia puji eternament es relaciona amb la sentència eterna del caçador, per tant si tot és etern mai hi haurà salvació.

Per finalitzar,a l'última estrofa: <<L'hòstia per anar al zenit té l'espai infinit, i ell, per caçar, encisat, té el temps, l'eternitat.>> Trobem una relació espai-temps, que està caracteritzada per un moviment horitzontal i un altre de vertical que donen forma al simbol cristià per excelencia, la creu. Aquest simbol ens dona a entendre que aquesta relació entre l'infinit i l'eternitat, és impossible i per tant l'únic poder que podria permetre això, és Dèu.

En conclusió, aquest poema ens transmet multitud de símbols com la llebre simbolitzant el mal o temptació, la caiguda i unió amb la natura del temple que dona accessibilitat al poble, l'hòstia denominant l'infinit vers l'eternitat de la sentència del caçador i remarcar també aquest esperit de l'individu vinculat al materialisme i que a l'hora Maragall utilitza per caracteritzar un element essencial del col.lectiu català.

Maria Rosa, monòleg

1. A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?

Podem situar el fragment a l'acte primer escena IV, on la Maria Rosa parla sobre la nit que va estar amb l'Andreu. Explica detalladament com van passar els fets i que ell no es va moure del seu costat per tant demostra la seva innocència, però no se l'acaben de creure...

2. Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?

És un monòleg, ja que, la Maria Rosa parla dels fets sense dirigir-se a ningú en concret, sino al públic en general tot recapitulant una fase de la seva vida amb enyorança.

3. Quina és la funció del monòleg dins aquest acte?

Aprofundir en el tema i fer com un parèntesi per poder entendre una mica millor qué va passar segons a seva versió.

4. Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar/llegir les seves paraules? 
Un matrimoni molt ben avingut on la relació més que passional (com amb en Marçal) és molt maternal i molt tendre.

5. Quins sentiments es reflecteixen en el seu discurs?

Amor, tendresa, carinyo a cada moment, desesperació quan se l'emporten i tristesa en perdre'l.

6. Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?

A partir d'aquesta intervenció podriem dir que la Maria Rosa és una persona molt sentimental, molt tendra, fràgil i que s'estima molt a l'Andreu. Ella no perd l'esperança i sent que algun dia sabrà qui li ha portat a aquesta desgràcia.

Àngel Guimerà (Terra Baixa)

1-Quina és la caracterització que es fa de Manelic per boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l'acte I?

En Josep, parla d'en Manelic com d'un xicot una mica beneit, ruc però un tros de pa vingut de les muntanyes, ja que abans era pastor i es passava el dia amb els animals.

2-Resumeix els fets de la vida de la Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l'escena VIII de l'acte I.

Quina és l'actitud i els desitjos que mostra l'un vers l'altre en aquesta escena?

La Marta explica que ella està “enamorada”, ja que, menciona: -A mi tu no em vas comprar-. Mentre que en Sebastià està entestat en casar-se amb ella perque sino serà desheretat pel seu oncle i no podrà pagar les hisendes de les terres. Encara que desprès mostra un sentiment de possesió cap a ella que pot ser considerat amor o passió, però jo l'interpreto com una part més del seu interès i el seu patrimoni personal, perque a una persona tan cobdiciosa l'amor li es rar.

3-Explica la visió de la “terra baixa” i de la “terra alta” que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l'acte II i III.

Segons en Manelic, a la terra alta s'hi pot respirar. Tot te la seva propia essencia(bondadosa, natural) i es més a prop de Déu fent aquest viure, molt més pur. Encanvi la terra baixa és un món ple de malicia, enveja i problemes, no hi ha puresa tot es fosc.

4-En la seva darrera intervenció, Manelic al.ludeix a la mort del llop. Per què? Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l'actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I? Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi?

En Manelic relaciona el llop amb en Sebastià, ja que, el llop desde temps inmemorials ha sigut un animal obscur en la literatura i aquí el relaciona amb en Sebastià perque és el personatge més obscur de l'obra.

Efectivament entre els actes II i III respecte a l'I hi ha un canvi total en el que en Manelic de la terra alta es veu convertint-se en un de la terra baixa i per tant, se sent corromput per l'ambient.

Jo, concretaria el canvi en que al principi es veu un Manelic una mica beneit i infantil però cap a l'escena VIII de l'acte II s'el veu més segur de si mateix i fins i tot enfadat, per tant el motiu de canvi a part de la situació, crec que es l'ambient.

 Qualsevol nit pot sortir el sol.


Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

OH, BENVINGUTS, PASSEU PASSEU, DE LES TRISTORS EN FAREM FUM.
A CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA SI ES QUE HI HA CASES D' ALGÚ.

Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba-azul,
Frankenstein, i l'home-llop, el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

OH, BENVINGUTS, PASSEU PASSEU, DE LES TRISTORS EN FAREM FUM.A CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA SI ES QUE HI HA CASES D' ALGÚ.
Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
En Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

OH, BENVINGUTS, PASSEU PASSEU, DE LES TRISTORS EN FAREM FUM.
A CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA SI ES QUE HI HA CASES D' ALGÚ.

A les dotze han arribat la fada bona i ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi.
I Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la caputxeta vermelleta, el llop ferotge, i el caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

OH, BENVINGUTS, PASSEU PASSEU, ARA JA NO FALTA NINGÚ,
O POTSER SÍ, JA ME N'ADONO QUE TAN SOLS HI FALTES TU.
TAMBÉ POTS VENIR SI VOLS, T'ESPEREM, HI HA LLOC PER TOTS.
EL TEMPS NO CONTA, NI L'ESPAI, QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL.

Emili Teixidor

Emili Teixidor i Viladecàs  va nèixer a Roda de Ter (Osona), el 22 de desembre del 1933. Durant els primers anys de la seva formació  va coincidir amb el poeta Miquel Martí i Pol a l'escola del poble, i va iniciar una amistat que ha perdurat al llarg dels anys. Aquests, juntament amb d'altres joves del poble van formar la "Penya Verdaguer", una mena de grup literari que es reunia setmanalment i que li va despertar l'interès per la literatura. 

Un cop llicenciat en Magisteri, durant els primers anys de la seva vida professional va exercir de mestre a la comarca d'Osona. L'any 1958 es traslladà a Barcelona i juntament amb d'altres companys va fundar l'escola Patmos, que encara ara sobresurt per la seva línia de renovació pedagògica. Durant aquest període va continuar la formació acadèmica i va estudiar les titulacions de Dret, Filosofia i lletres i Periodisme. 

Va iniciar la seva producció literària a finals de la dècada de 1960, quan, juntament amb d'altres escriptors com Josep Vallverdú i Joaquim Carbó, van decidir omplir el buit que existia de literatura infantil i juvenil en llengua catalana.

En el 1975 començà a dirigir l'editorial Ultramar, una filial de Salvat, i va deixar la direcció de l'escola que havia fundat. Durant dos anys es va traslladar a París, on dirigeix una revista enciclopèdica de cinema en francès. Allà va aprendre l'ofici d'editor i, quan va tornar a Barcelona, la seva vocació pedagògica el va empenyer a escriure noves novel·les i llibres per a nois i noies. 

També va participar a diferents tertúlies radiofòniques i encara ara col·labora regularment en diverses revistes de pedagogia i als diaris Diari de Barcelona, Avui i El País. 

A partir de la dècada de 1990 la seva obra es començà a publicar a l'estranger, amb obres traduïdes, a més a més del castellà, al francès, a l'italià i al portuguès. També  va comença a rebre el reconeixement de les institucions, amb quantitat de premis i honors que l'assenyalen com a un dels grans noms de la literatura catalana

L'any 2003 surt publicada la novel·la Pa negre, un gran èxit editorial que ràpidament va passar a considerar-se una obra imprescindible dins el panorama literari català actual i que es troba molt ben rebuda a les portes del cinema, fent d'aquesta una producció encertada i premiada molt gratament en diversos festivals. Amb aquesta novel·la obté els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. 

http://www.lletra.com/es/autor/emili-teixidor

La Literatura

La literatura, la literatura en sí és un art. Hi ha diversos tipus d'art i diversos tipus de persones que veuen aquest fenòmen amb un punt de vista diferent. La definició oficial podria ser: La literatura és l'art que ens transmet història, vivències, sentiments mitjançant l'ús de paraules.
Però com he dit, cadascú té un punt de vista diferent i el meu no està del tot d'acord amb aquesta definició tan freda. Per a mí, la literatura és molt més que un conjunt de paraules. La literatura és un mètode realment efectiu per... escapar, escapar del dia a dia, d'aquesta realitat que ens envolta i que no ens deixa respirar.
Ens endinsem en un món totalment diferent evadint-nos de tot o en el cas contrari ens mostra les vivències de personatjes que poden estar passant situacions similars a les nostres i ens ajuda a veure-ho amb un punt de vista més objectiu.
 Hi ha llibres de tota mena i cadascú pot agafar el més adient per a ell. Els llibres són sens dubte un tresor, obres la tapa i comença una aposició de la vida en la que ho oblides tot per poder sentir de primera mà les emocions i sentiments que amaga una història. Et fiques a la pell del personatje, l' ànima surt del cos i pren forma dins d'un món extraordinari que, tancat en aquesta gàbia de paper i tinta, ens fa somiar... A LLEGIR!