miércoles, 28 de septiembre de 2011

Àngel Guimerà (Terra Baixa)

1-Quina és la caracterització que es fa de Manelic per boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l'acte I?

En Josep, parla d'en Manelic com d'un xicot una mica beneit, ruc però un tros de pa vingut de les muntanyes, ja que abans era pastor i es passava el dia amb els animals.

2-Resumeix els fets de la vida de la Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l'escena VIII de l'acte I.
Quina és l'actitud i els desitjos que mostra l'un vers l'altre en aquesta escena?

La Marta explica que ella està “enamorada”, ja que, menciona: -A mi tu no em vas comprar-. Mentre que en Sebastià està entestat en casar-se amb ella perque sino serà desheretat pel seu oncle i no podrà pagar les hisendes de les terres. Encara que desprès mostra un sentiment de possesió cap a ella que pot ser considerat amor o passió, però jo l'interpreto com una part més del seu interès i el seu patrimoni personal, perque a una persona tan cobdiciosa l'amor li es rar.

3-Explica la visió de la “terra baixa” i de la “terra alta” que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l'acte II i III.

Segons en Manelic, a la terra alta s'hi pot respirar. Tot te la seva propia essencia(bondadosa, natural) i es més a prop de Déu fent aquest viure, molt més pur. Encanvi la terra baixa és un món ple de malicia, enveja i problemes, no hi ha puresa tot es fosc.

4-En la seva darrera intervenció, Manelic al.ludeix a la mort del llop. Per què? Creus que es reflecteix un canvi en el caràcter i l'actitud de Manelic en els actes II i III respecte al I? Encara que tens poc material per decidir-ho, en quins aspectes concretaries el canvi?

En Manelic relaciona el llop amb en Sebastià, ja que, el llop desde temps inmemorials ha sigut un animal obscur en la literatura i aquí el relaciona amb en Sebastià perque és el personatge més obscur de l'obra.
Efectivament entre els actes II i III respecte a l'I hi ha un canvi total en el que en Manelic de la terra alta es veu convertint-se en un de la terra baixa i per tant, se sent corromput per l'ambient.
Jo, concretaria el canvi en que al principi es veu un Manelic una mica beneit i infantil però cap a l'escena VIII de l'acte II s'el veu més segur de si mateix i fins i tot enfadat, per tant el motiu de canvi a part de la situació, crec que es l'ambient.

sábado, 17 de septiembre de 2011



 Qualsevol nit pot sortir el sol.


Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

OH, BENVINGUTS, PASSEU PASSEU, DE LES TRISTORS EN FAREM FUM.
A CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA SI ES QUE HI HA CASES D' ALGÚ.

Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba-azul,
Frankenstein, i l'home-llop, el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

OH, BENVINGUTS, PASSEU PASSEU, DE LES TRISTORS EN FAREM FUM.
A CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA SI ES QUE HI HA CASES D' ALGÚ.
Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
En Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

OH, BENVINGUTS, PASSEU PASSEU, DE LES TRISTORS EN FAREM FUM.
A CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA SI ES QUE HI HA CASES D' ALGÚ.

A les dotze han arribat la fada bona i ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi.
I Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la caputxeta vermelleta, el llop ferotge, i el caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

OH, BENVINGUTS, PASSEU PASSEU, ARA JA NO FALTA NINGÚ,
O POTSER SÍ, JA ME N'ADONO QUE TAN SOLS HI FALTES TU.
TAMBÉ POTS VENIR SI VOLS, T'ESPEREM, HI HA LLOC PER TOTS.
EL TEMPS NO CONTA, NI L'ESPAI, QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL.

jueves, 15 de septiembre de 2011

Emili Teixidor

Emili Teixidor i Viladecàs  va nèixer a Roda de Ter (Osona), el 22 de desembre del 1933. Durant els primers anys de la seva formació  va coincidir amb el poeta Miquel Martí i Pol a l'escola del poble, i va iniciar una amistat que ha perdurat al llarg dels anys. Aquests, juntament amb d'altres joves del poble van formar la "Penya Verdaguer", una mena de grup literari que es reunia setmanalment i que li va despertar l'interès per la literatura. 
Un cop llicenciat en Magisteri, durant els primers anys de la seva vida professional va exercir de mestre a la comarca d'Osona. L'any 1958 es traslladà a Barcelona i juntament amb d'altres companys va fundar l'escola Patmos, que encara ara sobresurt per la seva línia de renovació pedagògica. Durant aquest període va continuar la formació acadèmica i va estudiar les titulacions de Dret, Filosofia i lletres i Periodisme. 

Va iniciar la seva producció literària a finals de la dècada de 1960, quan, juntament amb d'altres escriptors com Josep Vallverdú i Joaquim Carbó, van decidir omplir el buit que existia de literatura infantil i juvenil en llengua catalana.
En el 1975 començà a dirigir l'editorial Ultramar, una filial de Salvat, i va deixar la direcció de l'escola que havia fundat. Durant dos anys es va traslladar a París, on dirigeix una revista enciclopèdica de cinema en francès. Allà va aprendre l'ofici d'editor i, quan va tornar a Barcelona, la seva vocació pedagògica el va empenyer a escriure noves novel·les i llibres per a nois i noies. 
També va participar a diferents tertúlies radiofòniques i encara ara col·labora regularment en diverses revistes de pedagogia i als diaris Diari de BarcelonaAvui i El País

A partir de la dècada de 1990 la seva obra es començà a publicar a l'estranger, amb obres traduïdes, a més a més del castellà, al francès, a l'italià i al portuguès. També  va comença a rebre el reconeixement de les institucions, amb quantitat de premis i honors que l'assenyalen com a un dels grans noms de la literatura catalana

L'any 2003 surt publicada la novel·la Pa negre, un gran èxit editorial que ràpidament va passar a considerar-se una obra imprescindible dins el panorama literari català actual i que es troba molt ben rebuda a les portes del cinema, fent d'aquesta una producció encertada i premiada molt gratament en diversos festivals. Amb aquesta novel·la obté els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. 


http://www.lletra.com/es/autor/emili-teixidor





La Literatura

La literatura, la literatura en sí és un art. Hi ha diversos tipus d'art i diversos tipus de persones que veuen aquest fenòmen amb un punt de vista diferent. La definició oficial podria ser: La literatura és l'art que ens transmet història, vivències, sentiments mitjançant l'ús de paraules.
Però com he dit, cadascú té un punt de vista diferent i el meu no està del tot d'acord amb aquesta definició tan freda. Per a mí, la literatura és molt més que un conjunt de paraules. La literatura és un mètode realment efectiu per... escapar, escapar del dia a dia, d'aquesta realitat que ens envolta i que no ens deixa respirar.
Ens endinsem en un món totalment diferent evadint-nos de tot o en el cas contrari ens mostra les vivències de personatjes que poden estar passant situacions similars a les nostres i ens ajuda a veure-ho amb un punt de vista més objectiu.
 Hi ha llibres de tota mena i cadascú pot agafar el més adient per a ell. Els llibres són sens dubte un tresor, obres la tapa i comença una aposició de la vida en la que ho oblides tot per poder sentir de primera mà les emocions i sentiments que amaga una història. Et fiques a la pell del personatje, l' ànima surt del cos i pren forma dins d'un món extraordinari que, tancat en aquesta gàbia de paper i tinta, ens fa somiar... A LLEGIR!

Benvinguts, pujem junts al tren!

Hola!! Sóc la Judit Sanchez i us presento el meu blog! Aquest curs (2n BAT) serà bastant intens i de segur, difícil, però  ens ho em de prendre amb molts ànims i molta esperança, ens ensortirem! Aquí comença doncs...un meravellòs viatge per la literatura catalana!